Els drets

“El derecho del niño es ser un hombre; lo que hace al hombre es la luz; lo que hace la luz es la instrucción gratuita, obligatoria”

 Cosas vistas, Víctor Hugo.

Aquesta frase del segle XIX, bé al pèl per tal de reivindicar els drets que tots els nens i nenes tenen. Els temps que estem vivint no són favorables per a ningú però exclusivament per a l’educació. La nostra educació necessita un canvi per adaptar-se als nous temps, les tecnologies, les noves metodologies i els nous xiquets que l’escola ha de rebre tots els anys. El esperat canvi cada vegada es troba més lluny degut a les constants retallades que està sofrint l’educació i les lleis educatives amb les successives reformes depenen del partit polític que governa en cada moment.

L’educació és un dret inalienable de tot xiquet, encara que avui es qüestiona açò i tots els recursos que es necessiten per a donar una educació de qualitat al alumnat. Amb les retallades continues ens quedem sense materials per al ensenyament.

L’aprenentatge significatiu i el constructivista són els més eficaços però són els que més recursos empren i no es pot portar a l’aula sense un pressupost digne. Sense diners no es pot potenciar el canvi tant desitjat i esperat de la escola i pareix que seguint aquest camí no aconseguirem gens ni miqueta.

Per últim dir, que nosaltres els futurs mestres són els propulsors i els responsables del canvi que ha de fer i que depèn del nostre treball i la nostra implicació amb una educació digna i de qualitat.

Bona vesprada, Amparo.   

La meua perspectiva sobre la manifestació

Bon dia amics, aquesta setmana hem tingut tres dies de vaga: dimarts, dimecres i dijous. El dijous es va fer la manifestació demanant una educació publica de qualitat, la dimissió del ministre d’educació Ignacio Wert i la retirada de la LOMQE.

Va ser una manifestació multitudinària i amb molt bon ambient, no van haver incidents de cap tipus i quasi tots el manifestants demanaven el mateix. És un dels pocs actes reivindicatius que uneixen a la població que tots volen el mateix, encara que als polítics els done el mateix la població i les seues necessitats.

Personalment, estic desenganyada amb totes les manifestacions perquè pense que no serveixen per a res, els polítics va a seguir fent tot allò que lis done la gana independentment de la població, llàstima de boto. Si te que arribar el canvi, no serà gràcies a una manifestació i després de tots el successos que van ocórrer a València fa tres anys, jo no m’atrevisc a anar a una manifestació, encara que es un dret, m’estime molt el meu cos i no em fie gens i miqueta del antidisturbis.

És molt trist, que pense així amb l’edat que tinc i que no vull defendre allò que he escollit i que va a ser el meu futur professional i el futur de la nostra societat.

Espere que d’ací uns anys puga anar a les manifestacions sobre l’educació sense cap perill, però hi ha més formes de manifestar-se i las empre de bona gana, no soc una conformista, si la situació pot canviar canviarà i si es pot ajudar a que canvie, s’ajudarà.

Gaudiu del cap del setmana, Amparo. 

Diarios de la calle

Bona vesprada amics, avui us volia parlar d’una pel·lícula que vaig veure el cap de setmana passat. S’anomena Diarios de la calle tracta de la integració a l’escola dels diferents grups ètnics i culturals que hi ha a les distintes societats d’avui. Aquesta pel·lícula et dona esperances de que tot és possible si realment es vol fer, encara que et posen moltes dificultats als somnis del canvi, si de veres es vol canviar, com he dit abans, tot és possible.

És una de les pel·lícules que més me han fet reflexionar respecte a l’educació a la seua funció en els barri complicats de totes les ciutats i et dona una visió molt diferent de la vida de tots els alumnes de la classe.

M’encanta la posició que adopta la protagonista davant de totes les adversitats que es presenten al llarg de tota la història, i que amb perseverança tot es pot aconseguir, m’agradaria ser com la protagonista quan siga mestra i tindre la mateixa aptitud que ella manté.

Tant el director com la directora de departament, representen el sistema inamovible independentment del problema o el conflicte, ells permaneixen impassibles davant de les iniciatives de la mestra, qui es va a les capes més altes de l’educació per aconseguir els permisos necessaris per a crear el canvi a la seua aula.

Espere que haja fet consciencia a totes les ments dels alumnes que varen veure la pel·lícula i que no serem com els dos mestres que sols posen dificultats.

Un salut, Amparo 

Bibliomanía llibreria, papereria i actes culturals

Bona nit amics, avui us convide a anar a una llibreria, papereria i a on fan actes culturals al meu barri. 

S'anomena Bibliomanía i està al carrer Marva numero 9. 

Està propera al meu col·legi i pense que és una molt bona idea per tal de fonamentar la lectura, ja que amb les noves tecnologies ha perdut la importància que té com a vehicle del coneixement. 

És un espai que porta a la lectura ambientada als xiquets més menuts com els de infantil, quan siga mestra, m’agradaria portar-les a aquestes llibreries per fomentar la lectura. 

Us convide a tots a anar i si voleu us acompanye, és molt bonic i espere que siga la primera de moltes. 

Un salut, Amparo.   

L'opinió dels protagonistes de l'educació

http://www.youtube.com/watch?v=SNrAqVZ6BxE 

Bona vesprada, avui comence amb un vídeo per a que reflexionem sobre la nostra futura professió. 

El xiquet té molt clar tot el que fa falta canviar amb a l’educació del nostre país, pareix que tothom, no sols els professionals estan al corrent de la situació en la que ens encontrem amb el famós TDAH.

El vídeo mostra també la presencia de les TIC en tots els àmbits de la vida quotidiana menys al col·legi, a on es suposa que es deuria de tindre tots els avanços per tal de fomentar la educació constructivista i significativa que tant fan falta.

Amés també parla de la poca motivació que tenen els estudiants i demanen una pastilleta per a prestar atenció a classe i no avorrir-se. Les i els mestres cal que estiguen al corrent de totes aquestes opinions per tal de canviar eixe malestar i fer feliços als xiquets i xiquetes, per crear ciutadans lliures i feliços capaços de porta el país a davant.  

Un salut, Amparo 

Paulo Freire

“Nadie educa a nadie, nadie se educa a sí mismo; los hombres se educan entre sí, mediatizados por el mundo”

Avui comence amb una frase molt cèlebre del pedagog brasiler Paulo Freire, aquesta oració et fa reflexionar sobre el condicionament que tenim dependent del barri a on vivim, la ciutat a on vivim, la escola a on hem anat tota la vida...

Moltes vegades no ens donem compte de la determinació que produeix el medi que ens rodeja, no tenim les mateixes oportunitats si hem nascut a l’Àfrica que a Noruega. Açò el veien evident, però hi ha diferencies que a simple vista no ho són, com per exemple nàixer al barri de Campanar i anar a una escola privada o nàixer al barri del Cabanyal i anar al Santiago Apòstol, que continua sent un centre concertat.

Aquestes diferencies són las que pense que hi haurien de canviar, per tal de que tothom haguera nascut al barri que haguera nascut tingueren les mateixes oportunitats, i açò es aconsegueix establint unes escoles publiques amb els mateixos recursos, però és clar açò suposa un esforç econòmic per a la comunitat autònoma que no es pot permetre, encara que per a altres coses si que hi ha diners, per l’educació que és la formació dels futurs ciutadans no hi ha.  

Amés d’aquesta qüestió, la frase també compren que tots ens necessiten per tal educar-nos els uns als altres i no la excessiva competitivitat que s’ha establert amb el neocapitalisme que determina la nostra societat. Si no som capaços d’ajudar-nos entre tots, no podrem traure el nostre país avant.

Ja veu com en una curta oració és pot una critica molt fonamentada sobre l’educació en tot el món, perquè l’educació necessita reinventar-se i nosaltres som la generació del canvi.

Passeu un bon cap de setmana, un salut Amparo.