Diarios de la calle

Bona vesprada amics, avui us volia parlar d’una pel·lícula que vaig veure el cap de setmana passat. S’anomena Diarios de la calle tracta de la integració a l’escola dels diferents grups ètnics i culturals que hi ha a les distintes societats d’avui. Aquesta pel·lícula et dona esperances de que tot és possible si realment es vol fer, encara que et posen moltes dificultats als somnis del canvi, si de veres es vol canviar, com he dit abans, tot és possible.

És una de les pel·lícules que més me han fet reflexionar respecte a l’educació a la seua funció en els barri complicats de totes les ciutats i et dona una visió molt diferent de la vida de tots els alumnes de la classe.

M’encanta la posició que adopta la protagonista davant de totes les adversitats que es presenten al llarg de tota la història, i que amb perseverança tot es pot aconseguir, m’agradaria ser com la protagonista quan siga mestra i tindre la mateixa aptitud que ella manté.

Tant el director com la directora de departament, representen el sistema inamovible independentment del problema o el conflicte, ells permaneixen impassibles davant de les iniciatives de la mestra, qui es va a les capes més altes de l’educació per aconseguir els permisos necessaris per a crear el canvi a la seua aula.

Espere que haja fet consciencia a totes les ments dels alumnes que varen veure la pel·lícula i que no serem com els dos mestres que sols posen dificultats.

Un salut, Amparo