Paulo Freire

“Nadie educa a nadie, nadie se educa a sí mismo; los hombres se educan entre sí, mediatizados por el mundo”

Avui comence amb una frase molt cèlebre del pedagog brasiler Paulo Freire, aquesta oració et fa reflexionar sobre el condicionament que tenim dependent del barri a on vivim, la ciutat a on vivim, la escola a on hem anat tota la vida...

Moltes vegades no ens donem compte de la determinació que produeix el medi que ens rodeja, no tenim les mateixes oportunitats si hem nascut a l’Àfrica que a Noruega. Açò el veien evident, però hi ha diferencies que a simple vista no ho són, com per exemple nàixer al barri de Campanar i anar a una escola privada o nàixer al barri del Cabanyal i anar al Santiago Apòstol, que continua sent un centre concertat.

Aquestes diferencies són las que pense que hi haurien de canviar, per tal de que tothom haguera nascut al barri que haguera nascut tingueren les mateixes oportunitats, i açò es aconsegueix establint unes escoles publiques amb els mateixos recursos, però és clar açò suposa un esforç econòmic per a la comunitat autònoma que no es pot permetre, encara que per a altres coses si que hi ha diners, per l’educació que és la formació dels futurs ciutadans no hi ha.  

Amés d’aquesta qüestió, la frase també compren que tots ens necessiten per tal educar-nos els uns als altres i no la excessiva competitivitat que s’ha establert amb el neocapitalisme que determina la nostra societat. Si no som capaços d’ajudar-nos entre tots, no podrem traure el nostre país avant.

Ja veu com en una curta oració és pot una critica molt fonamentada sobre l’educació en tot el món, perquè l’educació necessita reinventar-se i nosaltres som la generació del canvi.

Passeu un bon cap de setmana, un salut Amparo.