Bon nadal

Bon dia amics, com s’acosten les festes nadalenques m’agradaria mostrar-vos unes activitats i jocs per jugar al l’aula amb la temàtica nadalenca.

Com activitat per decorar el aula es pot fer un belen,

també per a que coneguen els reixos mags es poden emprar dibuixos per a retallar i colgar per l’aula.

I per a que escriguen el  seu nom i un record per als pares, una felicitació de nadal. 

Mentre treballem aquestes fitxes a l’aula es poden posar nadales per a que desenvolupen el ritme, les habilitats musicals i per cantar-les tots junts.

Un exemple de nadales serien: https://www.youtube.com/watch?v=14LoiVGrlkU

https://www.youtube.com/watch?v=x-ZzBKcxAEk

  

Bon nadal i un bon 2015.

Un salut, Amparo. 

Coneiximent del medi

Bona vesprada amics, avui volia parlar de l’assignatura de coneixement del medi.

El Coneixement del Medi com a tal presenta una trajectòria en què podem dir que té diversos precursors. U és la idea que els alumnes coneguen el seu entorn, el mig més pròxim que els rodeja. Esta idea es desenrotlla en els anys 70, ja que molts mestres, independentment de l'assignatura que impartiren es preocupaven per ensenyar-li al xiquet l'entorn. Però la dita idea, arranca molt més arrere (amb la Il·lustració en el segle XIX, on es donaven les "lecciones de cosas" que van tindre molt èxit perquè estaven dirigides a les classes populars i era una ensenyança realista, amena, fàcil i sobretot útil. Encara que és Comenio, en el segle XVI, qui planteja la tesi de partir de la realitat més pròxima a l'alumne perquè és la que els resulta més fàcil) . Així, doncs, l'escola s'ocuparia d'ensenyar al xiquet el món en què viu.

Un altre dels progenitors d'esta matèria són les disciplines clàssiques, la Geografia, la Història i les Ciència Naturals. A més es pretenia buscar un mètode d'ensenyança que fóra més participatiu. Tots estos són els ingredients pels quals es configura esta assignatura de què podem dir que hi ha una prehistòria i una protohistòria, fins a arribar a 1990 que és quan comença a existir el Coneixement Del Medi com ho coneixem hui en dia.

l coneixement del medi li ha costat molt arribar a configurar-se com a disciplina, ens pareix una decisió administrativa actual i no pensem en esta matèria com quelcom natural com pot ser la Història o qualsevol altra assignatura que considerem "de tota la vida". 

Però en definitiva el que s'ha fet és organitzar els coneixements i crear una assignatura, esta és l'experiència que triomfa, quan es té una sèrie àmplia d'objectius a tractar s'organitzen i es crega una nova disciplina. De totes les possibilitats que hi ha d'organitzar el coneixement escolar, la divisió en parcel·les (denominada assignatures) és la que ha triomfat. Açò no vols dir que esta siga la millor forma de presentar els coneixements, però sí que és la que s'usa.

Per tal de fer més amenes les classes de coneixement del medi, podrien fer experiments sense cap instrument perillós a l’aula, per complementar el tema donat, ja siga els invertebrats o els estats de la matèria. Aquests aspectes són de primària encara que sempre és pot adaptar i fer-ho a l’aula d’infantil. 

Un exemple d’experiment seria quan es donen el cicle del aigua i els diferents estats de la matèria, fer un núvol per a que els xiquets i xiquetes observaren com es pot fer un núvol a partir d’aigua i altres elements que tenim tots a casa.

L’explicació del experiment per fer-ho: http://www.youtube.com/watch?v=NoBrhz6vh50  

Espere que ho feu i que disfruteu fent-ho.

Un salut Amparo. 

Una escola per tots i per a tots

Bon dia amics, avui volia parlar de l’escola construïda per tots i per a tots.

L’educació necessita que tots els que formen part de cada escola col·laboren i creen la seua identitat com escola, com a grup ja siguen mestres, alumnes, la directiva del propi centre entre molts altres.

L’escola té que estar construïda per tots, no el propi edifici sinó, decorar tots el espais que fer-ho únic com els integrants de cada escola, d’aquesta manera es crea la identitat de cada col·legi, fent exclusiu e irrepetible cada escola de la nostra ciutat.

L’escola té que adaptar-se a tot el seu alumnat independentment de les seues característiques i necessitats, perquè no hi ha dos xiquets iguals i per aquesta raó cal actuar com un camaleó i adequar l’educació i l’escola a cada xiquet, per a primerament fer que el alumnat gaudi aprenen a l’escola i per disminuir el fracàs escolar, ja que si reialment s’ho passen bé a l’escola es sentiran interessats i conseqüentment no el abandonaran l’educació.

   

Un salut, Amparo. 

L'empatia

Bon dia amics, hui us volia parlar de l’empatia.

L'empatia és la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments, sembla ser un mecanisme adaptatiu. Si bé és una qualitat innata, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres, i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes.

Com a essers humans, naixem amb la capacitat de ser empàtics, però esta capacitat es va desenvolupant al llarg de la vida a mesura que anem adquirint determinades habilitats. Aquestes habilitats s’aprenen en la relació amb els demés. És per això que els adults i les persones que rodejen als xiquets i xiquetes són fonamentals per al desenvolupament, ja que seran les primeres relacions i vincles que establisca el menut.

L’altre dia aparegué a les noticies que a unes escoles que hi ha a Gran Canaria, els nens i les nenes tenen una assignatura a on tracten la intel·ligència emocional, l’empatia i tot el que està relacionat a com es podem controlar els sentiments i emocions. És una molt bona practica per als xiquets, perquè desenvolupen l’empatia a l’aula amés de casa.

Per tal de desenvolupar l’empatia a l’aula podem emprar molts recursos, i un d’ells que a més de potenciar la empatia fomenten la lectura és el llibre. Un dels llibres que podríem emprar a la classe seria La ratona que no sabia ladrar que está disponible per a descarregar com pdf online en Orientación Andújar.

Altre recurs que podem emprar a l’aula són els curtmetratges, per infantil no podem utilitzar una pel·lícula perquè perden l’atenció. Els curtmetratges com For the birds http://www.youtube.com/watch?v=tRS4X-kVQ1M , curtemetratge d’animació dels estudis Pixar que es va estrenar a 2000. La trama es desenrotlla en un classe telefònic, on 15 pardals xicotets comencen a burlar-se d’un pardal més gran.

Chicken or the egg http://www.youtube.com/watch?v=nfYPktsd9bs és una proposta amb tints romàntics i un toc d’humor, compte la història d’un porquet a que li apassiona menjar ous. Però un dia s’enamora d’una gallina i haurà de triar, l’ou o la gallina?. 

Que paseu un bon dia, Amparo. 

Autisme i pictogrames

Bon dia amics, un preguntareu que quina imatge és aquesta, aquesta imatge està relacionada amb l’autisme i com cal tractar-lo a l’aula.

L'autisme és un grup de trastorns del desenvolupament neurològic que es manifesta obstaculitzant l’aprenentatge d’habilitats de comunicació i de relacions socials.

Paral·lelament, el desenvolupament també es veu interferit per la presència d’interessos restringits inusualment forts, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis inesperats. El terme espectre es refereix a una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar les persones que el pateixen.

Les causes del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) són de base genètica, però possiblement associades a factors ambientals que interactuen amb aquestes. Els canvis del patró de desenvolupament del cervell són evidents als dos anys, però possiblement ja es reflecteixin en edats més primerenques.

Amb tots aquests tres molt complicat la integració d’un nen o nena al aula, degut als multituds de canvis que es fan encara que es té la rutina. Com els autistes tenen dificultats a la socialització i tendixen a estar sols, la integració es fa complicada.

Per tal d’explicar a l’alumne què és va fer en cada moment del dia al aula, hi ha un mètode amb pictogrames, a on fica totes les activitats que van a realitzar. Com els xiquets encara no saben llegir, s’empren els pictogrames i hi ha un programa per a “traduir” de les paraules als pictrogrames i s’anomena Araword. 

Açí us deixe el enllaç per a descarregar-se el programa: http://arasuite.proyectotico.es/index.php?title=AraWord  

Bona setmana, Amparo. 

Visita a l'escola

Bon vesprada amics, avui us volia parlar de la visita que vaig fer el dilluns d’aquesta setmana a un col·legi prop de la meua casa. Amb l’assignatura d’organització del espai escolar, materials i habilitats docents anàrem al CEIP José Soto Mico, allí ens vàrem explicar tot el funcionament i l’organització del col·legi en general, aquest col·legi té una particularitat i és que es troba dividit en tres edificis, un per a infantil, un per a primària i altre per a els dos primers cursos de secundaria. 

Primerament ens van dividir en grups de cinc companyes per observar cada classe d’infantil, el meu grup va a estar a la classe del sol amb xiquets i xiquetes de 4 anys i al aula hi havia una xiqueta amb un retard cerebral, la qual cosa dificultava el seu aprenentatge en comparació amb la resta de companys. Aquesta xiqueta tenia una malaltia que no li permetia que les dues parts del cervell es connectaren, a la xiqueta hi havia que manar-li ordres molt concretes i curtes amés de sempre assenyalant tot el que se li demanava. Els dimecres per la vesprada va a un gabinet especialitzat a on la estimulen i donen suport als ensenyaments que fa la xiqueta al aula, una vegada al mes aquest gabinet i la tutora de la classe s’informen dels progressos de la nena.

La resta de companys l’ajuda quan tenia problemes amb les activitats i la tractaven com una més, aquest és un exemple d’integració en el aula i com amb l’ajuda de tots es poden superar les dificultats que cadascú té.

Després de veure el pati i a tots el nens i nenes jugant al pati, el director de l’escola i algunes mestres d’infantil es varen explicar la metodologia que empra el centre, les activitats i moltes qüestions relacionades amb l’organització i la integració de l’escola amb la societat i concretament amb el barri.  

Espere tenir l’oportunitat de fer les pràctiques de tercer de carrera allí perquè em va agradar molt el ambient, la distribució i els professionals.

Bon cap de setmana, Amparo. 

L'educació prohibida

Bon vesprada amics, hui us volia parlar d’una pel·lícula que pense que es indispensable per a la formació dels futurs docents.

L’Educació prohibida és una pel·lícula documental sobre l’educació basada en l’amor, el respecte, l’aprenentatge i la llibertat que proposa recuperar molts paradigmes educatius a on es plasma el procés actual, explorant les seues idees i visualitzant aquelles experiències que s’han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l’escola tradicional.

És un treball gran a on es han realitzat entrevistes a mestres, professionals, autors, pares de família de diverses procedències exposant la necessitat de creixement i ressorgiment de les noves formes d’educació, a on els alumnes demanen una educació i una formació integral i rebutgen l’educació tradicional perquè es caracteritza per ser obsoletes i anacròniques que no consideren a la natura del aprenentatge, la llibertat d’escollir i no se li dona importància al amor i als vincle humans en el desenvolupament individual i col·lectiu.    

Al meu parèixer com a futura mestra, és una d’eixes pel·lícules que cal ver per comprendre l’altra realitat de l’educació, perquè al nostre país hem tingut la mateixa escola des de que es va implantar per primera vegada al segle passat. 

Ací es mostra altra visió de les diferents educacions que poden rebre tots els xiquets del món i aquesta educació determinarà la seua perspectiva cap al món i tot el que ens rodeja, per exemple els nens i les nenes que estan estudiant a l’escola holística que es presenta a la pel·lícula no tindran la mateixa forma de pensar que un nen que ha estat escolaritzat a un col·legi amb una estructura del segle passat, amb llibres de textos i sense desenvolupar la imaginació, tal i com passa avui als col·legi amb una metodologia que no està adaptada ni al temps ni als xiquets d’ara.

Espere que si la vegeu us agrade tant com em va agradar a mi i que aprengueu tant o més que el que jo vaig aprendre.  

Passar un bon cap de setmana, Amparo. 

Síndrome de Down

Bon dia amics, avui volia parlar de les diferents necessitats que es donen a l’aula, com a futurs mestres hem de saber que tots els xiquets i xiquetes són un món i cadascun d’ells tenen distintes necessitats.

Actualment, la integració a les escoles és normal i tots i totes van al col·legi, encara que tinguen problemes, ja siguen de salut o d’altre tipus.

Açò suposa que els mestres i les mestres cal que estiguen més ara que mai, informats tant de la vida del seu alumnat com de totes les diferents necessitats que es poden donar a l’aula.

Com exemple, a la nostra futura aula podem tenir un xiquet o xiqueta amb Síndrome de Down, i no per això no tenen menys capacitats que els altres xiquets, ni els pares estaran sempre pendent i responsable d’ells. 

Depenent de la educació que reva el xiquet (en nostra mà està), del grau de independència que tinga,  serà més o menys dependents de la seua família.  

Amb aquest cas, es deixe un vídeo sobre els xiquets i xiquetes amb Síndrome de Down i com amb l’educació, el treball i el esforç, tot és possible.

Un salut, Amparo. 

Material per a tractar la diversitat familiar a l'aula

Bona vesprada amics, avui volia mostrar-vos una part del treball que he fet per a organització del espai escolar, material i habilitats docents. Vaig fer el treball amb cinc companyes més i el varem exposar a la classe ahir.

El treball consistia en els diferents models familiars que hi ha avui degut a les transformacions que ha tingut la societat últimament. Pense que és un tema molt important que cal treballar a l’aula, perquè cada vegada hi ha més tipus de família, la paraula clau per a descriure aquesta situació és la diversitat.

M’agradaria molt tracta açò i pense que serà necessari que quan siga mestra el tracte a l’aula, per tal d’educar als xiquets i xiquetes a un ambient de diversitat. Un dels recursos que varem emprar per tal de fer el treball va ser els llibres, alhora d’emprar aquest recurs estem a la vegada creant hàbit de lectura i ensenyant el tema del que tracta el llibre. 

A la presentació no ho varem exposar però es mostre el vídeo per a veure la dinàmic de classe que s’empraria i mostrar també que hi ha molt material actual per a tractar quest tema tan actual.

Està ambientat per a xiquets d’infantil encara que també es pot emprar per al primer cicle de primària. 

Amés, varem encontrar canços per a explicar les diferents tipus de families, per a fer-ho d'una manera divertida i dinàmica, es podria emprar a l'aula de musica i cantar-la tots junts. 

En el cas de tindre pissarra digital, hi ha unes activitats que estan dirigides per a alumnes amb discapacitats, encara que es pot emprar a l’aula amb tots els alumnes. 

http://conteni2.educarex.es/mats/11367/contenido/index2.html

Un salut, Amparo. 

Els drets

“El derecho del niño es ser un hombre; lo que hace al hombre es la luz; lo que hace la luz es la instrucción gratuita, obligatoria”

 Cosas vistas, Víctor Hugo.

Aquesta frase del segle XIX, bé al pèl per tal de reivindicar els drets que tots els nens i nenes tenen. Els temps que estem vivint no són favorables per a ningú però exclusivament per a l’educació. La nostra educació necessita un canvi per adaptar-se als nous temps, les tecnologies, les noves metodologies i els nous xiquets que l’escola ha de rebre tots els anys. El esperat canvi cada vegada es troba més lluny degut a les constants retallades que està sofrint l’educació i les lleis educatives amb les successives reformes depenen del partit polític que governa en cada moment.

L’educació és un dret inalienable de tot xiquet, encara que avui es qüestiona açò i tots els recursos que es necessiten per a donar una educació de qualitat al alumnat. Amb les retallades continues ens quedem sense materials per al ensenyament.

L’aprenentatge significatiu i el constructivista són els més eficaços però són els que més recursos empren i no es pot portar a l’aula sense un pressupost digne. Sense diners no es pot potenciar el canvi tant desitjat i esperat de la escola i pareix que seguint aquest camí no aconseguirem gens ni miqueta.

Per últim dir, que nosaltres els futurs mestres són els propulsors i els responsables del canvi que ha de fer i que depèn del nostre treball i la nostra implicació amb una educació digna i de qualitat.

Bona vesprada, Amparo.   

La meua perspectiva sobre la manifestació

Bon dia amics, aquesta setmana hem tingut tres dies de vaga: dimarts, dimecres i dijous. El dijous es va fer la manifestació demanant una educació publica de qualitat, la dimissió del ministre d’educació Ignacio Wert i la retirada de la LOMQE.

Va ser una manifestació multitudinària i amb molt bon ambient, no van haver incidents de cap tipus i quasi tots el manifestants demanaven el mateix. És un dels pocs actes reivindicatius que uneixen a la població que tots volen el mateix, encara que als polítics els done el mateix la població i les seues necessitats.

Personalment, estic desenganyada amb totes les manifestacions perquè pense que no serveixen per a res, els polítics va a seguir fent tot allò que lis done la gana independentment de la població, llàstima de boto. Si te que arribar el canvi, no serà gràcies a una manifestació i després de tots el successos que van ocórrer a València fa tres anys, jo no m’atrevisc a anar a una manifestació, encara que es un dret, m’estime molt el meu cos i no em fie gens i miqueta del antidisturbis.

És molt trist, que pense així amb l’edat que tinc i que no vull defendre allò que he escollit i que va a ser el meu futur professional i el futur de la nostra societat.

Espere que d’ací uns anys puga anar a les manifestacions sobre l’educació sense cap perill, però hi ha més formes de manifestar-se i las empre de bona gana, no soc una conformista, si la situació pot canviar canviarà i si es pot ajudar a que canvie, s’ajudarà.

Gaudiu del cap del setmana, Amparo. 

Diarios de la calle

Bona vesprada amics, avui us volia parlar d’una pel·lícula que vaig veure el cap de setmana passat. S’anomena Diarios de la calle tracta de la integració a l’escola dels diferents grups ètnics i culturals que hi ha a les distintes societats d’avui. Aquesta pel·lícula et dona esperances de que tot és possible si realment es vol fer, encara que et posen moltes dificultats als somnis del canvi, si de veres es vol canviar, com he dit abans, tot és possible.

És una de les pel·lícules que més me han fet reflexionar respecte a l’educació a la seua funció en els barri complicats de totes les ciutats i et dona una visió molt diferent de la vida de tots els alumnes de la classe.

M’encanta la posició que adopta la protagonista davant de totes les adversitats que es presenten al llarg de tota la història, i que amb perseverança tot es pot aconseguir, m’agradaria ser com la protagonista quan siga mestra i tindre la mateixa aptitud que ella manté.

Tant el director com la directora de departament, representen el sistema inamovible independentment del problema o el conflicte, ells permaneixen impassibles davant de les iniciatives de la mestra, qui es va a les capes més altes de l’educació per aconseguir els permisos necessaris per a crear el canvi a la seua aula.

Espere que haja fet consciencia a totes les ments dels alumnes que varen veure la pel·lícula i que no serem com els dos mestres que sols posen dificultats.

Un salut, Amparo 

Bibliomanía llibreria, papereria i actes culturals

Bona nit amics, avui us convide a anar a una llibreria, papereria i a on fan actes culturals al meu barri. 

S'anomena Bibliomanía i està al carrer Marva numero 9. 

Està propera al meu col·legi i pense que és una molt bona idea per tal de fonamentar la lectura, ja que amb les noves tecnologies ha perdut la importància que té com a vehicle del coneixement. 

És un espai que porta a la lectura ambientada als xiquets més menuts com els de infantil, quan siga mestra, m’agradaria portar-les a aquestes llibreries per fomentar la lectura. 

Us convide a tots a anar i si voleu us acompanye, és molt bonic i espere que siga la primera de moltes. 

Un salut, Amparo.   

L'opinió dels protagonistes de l'educació

http://www.youtube.com/watch?v=SNrAqVZ6BxE 

Bona vesprada, avui comence amb un vídeo per a que reflexionem sobre la nostra futura professió. 

El xiquet té molt clar tot el que fa falta canviar amb a l’educació del nostre país, pareix que tothom, no sols els professionals estan al corrent de la situació en la que ens encontrem amb el famós TDAH.

El vídeo mostra també la presencia de les TIC en tots els àmbits de la vida quotidiana menys al col·legi, a on es suposa que es deuria de tindre tots els avanços per tal de fomentar la educació constructivista i significativa que tant fan falta.

Amés també parla de la poca motivació que tenen els estudiants i demanen una pastilleta per a prestar atenció a classe i no avorrir-se. Les i els mestres cal que estiguen al corrent de totes aquestes opinions per tal de canviar eixe malestar i fer feliços als xiquets i xiquetes, per crear ciutadans lliures i feliços capaços de porta el país a davant.  

Un salut, Amparo 

Paulo Freire

“Nadie educa a nadie, nadie se educa a sí mismo; los hombres se educan entre sí, mediatizados por el mundo”

Avui comence amb una frase molt cèlebre del pedagog brasiler Paulo Freire, aquesta oració et fa reflexionar sobre el condicionament que tenim dependent del barri a on vivim, la ciutat a on vivim, la escola a on hem anat tota la vida...

Moltes vegades no ens donem compte de la determinació que produeix el medi que ens rodeja, no tenim les mateixes oportunitats si hem nascut a l’Àfrica que a Noruega. Açò el veien evident, però hi ha diferencies que a simple vista no ho són, com per exemple nàixer al barri de Campanar i anar a una escola privada o nàixer al barri del Cabanyal i anar al Santiago Apòstol, que continua sent un centre concertat.

Aquestes diferencies són las que pense que hi haurien de canviar, per tal de que tothom haguera nascut al barri que haguera nascut tingueren les mateixes oportunitats, i açò es aconsegueix establint unes escoles publiques amb els mateixos recursos, però és clar açò suposa un esforç econòmic per a la comunitat autònoma que no es pot permetre, encara que per a altres coses si que hi ha diners, per l’educació que és la formació dels futurs ciutadans no hi ha.  

Amés d’aquesta qüestió, la frase també compren que tots ens necessiten per tal educar-nos els uns als altres i no la excessiva competitivitat que s’ha establert amb el neocapitalisme que determina la nostra societat. Si no som capaços d’ajudar-nos entre tots, no podrem traure el nostre país avant.

Ja veu com en una curta oració és pot una critica molt fonamentada sobre l’educació en tot el món, perquè l’educació necessita reinventar-se i nosaltres som la generació del canvi.

Passeu un bon cap de setmana, un salut Amparo.  

La lengua de les mariposes

Bona vesprada amics, avui us present una pel·lícula que he vist, tracta de l'educació durant la Segona República, et fa reflexionar sobre la professió del mestre i totes les conseqüències que apareixien en eixa època al ser-ho.

És una pel·lícula que tot mestre o mestra ha de ver, per tal d’adonar-se del canvi que ha pegat la nostra societat respecte a l’educació. Ja que durant la Segona República fou quan es va fer més per l’educació, perquè la majoria de la població espanyola era analfabeta i el compromís dels mestres van fer canviar eixa precària situació cultural.

Cal que tot mestre siga conscient que a la República amb pocs recursos es van fer canvis molts grans i ara que cada vegada més tenim menys, cal aprendre dels mestre que amb pocs recursos tragueren del analfabetisme a moltes generacions abocades al fracàs escolar i cultural.

És tota una llàstima que als mestres que van fer tant pel nostre país acabaren fusilats davant d’una paret. A més, de tots el avanços que va suposar la República per Espanya, es va separar la església del estat i va ser la primera vegada que la dona va poder votar a Espanya, tots dos aspectes es veuen reflectís a la pel·lícula.

Per acabar, dir que és una de les pel·lícules que més m’agradat relacionades amb el tema de l’educació i més el component històric tant importat que la composa. 

La primera entrada

Bon dia amics, soc Amparo Lorente una estudiant de magisteri infantil de la Universitat de València. Avui us presente el meu blog, aquesta és la primera entrada de moltes i espere que us agrade totes les que vaja pujant.  Totes les meues entrades seran  d'educació i tot el que envolta.